Comencem aquesta història pel final.
Ja que actualment aquesta mostra de pintura de
rellevància actualment es troba al Museu Nacional de Catalunya. Amb diferents
entrades intentarem explicar quin va ser el seu periple i el perquè es troba a
Barcelona i no a Tortosa, la ciutat per a la que va ser creada.
La Mare de Déu dels Àngels, és una de les
obres gòtiques més importants amb clara influència italianitzant de Catalunya.
Es tracta d’un conjunt de tres peces, que
pertanyien a un retaule major, que inicialment va estar ubicat a una de les capelles de la Seu de
Tortosa. Actualment sols es conserven la taula central i dues predel·les.
La taula central presenta una magnifica composició
de la Mare de Déu, asseguda sobre setial de respatller roig i a la falda sosté
al nen Jesús. Tot i així entre les dues figures no hi ha cap tipus de connexió
visual, tret la connexió que es produeix mitjançant el cordill que pren la cadernera
que subjecta l’infant. La contextualització de l’espai es produeix per un fons
daurat decorat amb punxó i un terra marbrejat emmarcant-se dins l’espai arquitectònic
del retaule també daurat. Altre aspecte important a destacar és la riquesa en
la decoració de les vestiments de tot el conjunt destacant el de la Mare
de Déu, un mantell blau decorat amb
moixons que amb els motius florals que sustenta amb el bec, configura el
monograma de (M)aria, la resta de vestidures fan que es creen unes fines
harmonies cromàtiques. La mateixa figura apareix coronada amb estrelles de connotacions
apocalíptiques. Tot i així el que fa rica la composició és la composició
esglaonada dels serafins, sent un intent tímid de la reproducció de la
perspectiva a l’obra. Uns àngels on recau gran importància per simbolisme i els
instruments que sostenen. Els àngels reemmarquen la composició central i l’acompanyen
amb música: flauta, llaüt i orgue a la dreta i el saltiri, llaüt guitarrenc i
arpa a l’esquerra.
Les predel·les del conjunt són de tipus
hagiogràfic, amb un estat de conservació més deficient que la taula central
presenten vuit sants en total, quatre en cada una, a manera de fris i seguint
models freqüents en la pintura catalana del tres-cents. En el seu dia aquestes
peces flaquejaven un sagrari. Entre altres hi podem veure a Sant Pere, Santa
Clara, Sant Jaume, Santa Maria Magdalena , Sant Jaume el Menor i Sant Pau. Els
sants Joans situats a la part central serien els encarregats de flanquejar el
sagrari.
Com hem dit al principi comencem el periple d’aquestes
obres pel final. El conjunt de la Mare Déu dels Àngels formen part de la
col·lecció del Museu Nacional d’Art de Catalunya, des del 1932. Moment en que
aquesta institució va adquirir la col·lecció Plandiura. De com va anar a parar
a mans de Lluís Plandiura, ho deixem per a altra entrada.
Fonts imatges: museunacional.cat
Font: C. FAVÀ. “La Mare de Dèu dels Àngels de
Tortosa i el seu pas per l’àmbit privat”. Porticum. Revista d’Estudis Medievals
NII. Barcelona, 2011.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada